Quan llegiu una peça de partitura, la signatura de la clau us indica en quina clau es troba la cançó. La bellesa d'una firma de tecles és que no ha de marcar-se a la música els trossos i els plans que formen part de la clau.. Això fa que la peça sigui molt més neta i fàcil de llegir. Amb una signatura de tecla plana, només cal que mireu l’últim pla per identificar la clau principal de la cançó. Un cop hàgiu determinat la clau, també podeu tocar la balança.
Passos
Primera part de 2: identificar la clau
Pas 1. Col·loqueu la signatura clau en una partitura a prop de la clau de sol
Quan mireu una partitura, la signatura clau es troba a l’esquerra de la clau de sol a la part superior. Si teniu una signatura de clau plana, hi haurà una sèrie de plans que representen les notes que es toquen com a planes al llarg de la peça.
- Tenir una signatura clau no vol dir que no vegis cap pis (ni puntual) a la música. Probablement encara en veureu uns quants. Es tracta de plans o esmolats que no apareixen a la tecla de la cançó.
- També es podria utilitzar el signe natural. Quan veieu aquest signe a la música, us indica que toqueu el to natural de la nota, no el to agut o pla que normalment tindria en aquesta tecla.
Pas 2. Llegiu els pisos d’esquerra a dreta
La signatura de la clau es llegeix d’esquerra a dreta, igual que la resta de partitures. Els pisos es presenten sempre en el mateix ordre amb una signatura clau: B E A D G C F.
- Recordem que en un equip musical hi ha 5 línies i 4 espais. Cadascuna d’aquestes línies i espais representa una tecla blanca sobre un piano. Podeu recordar les notes representades per les 5 línies, de baix a dalt, amb el mnemotècnic "Tots els nois bons funcionen bé". Els espais representen notes que lletregen la paraula "CARA" quan es llegeix de baix a dalt. En total, les notes d’un pentagrama musical, de baix a dalt, són E F G A B C D E F.
- Quan llegiu les notes en una escala, és probable que els pisos tinguin un ordre diferent del que tenen en una signatura clau. Tingueu en compte que sempre es noten en el mateix ordre a la signatura de la clau, independentment d’on es produeixin a l’escala.
Pas 3. Cerqueu el segon pla per determinar la clau principal
A la signatura de la clau, encercla el segon pla a l'últim des del final. La nota d’aquest pis és la clau principal que representa la signatura de la clau.
- Per exemple, suposem que teniu una signatura clau amb si bemoll, mi bemoll, A bemoll, Re bemoll i Sol bemoll. Atès que la re bemoll és el segon a l'últim bemoll de la signatura de tecla, la cançó es troba en la tonalitat de Re bemoll major.
- Si és més fàcil per a vosaltres, proveu d’escriure les lletres que representen l’ordre dels pisos i, tot seguit, envolteu els volums inclosos a la signatura de la clau. La segona a l'última carta que heu encerclat és la vostra clau principal.
- Aquest truc només funciona per a claus majors, no per a claus menors. Trobar la clau menor serà més fàcil si memoritzeu primer les 15 tecles principals.
Excepció:
La clau de Fa major només té un bemoll, si bemoll, de manera que el truc no funcionarà per identificar aquesta clau. Simplement haurà de memoritzar-lo.
Pas 4. Baixeu un terç menor de la clau principal per trobar la clau menor
Cadascuna de les 15 claus principals té una clau menor corresponent (o "relativa") que utilitza la mateixa signatura de clau. Si coneixeu la clau principal, podeu esbrinar la clau menor prenent aquesta nota cap avall 3 mitges passes, o 1 pas sencer i 1 pas mitjà. La nota en què atreu és el nom de la clau menor per a la signatura de la clau.
- Com a exemple fàcil, mireu la tecla de Do major, que no té objectes nítids ni plans. La distància de C a B és de mig pas perquè no cauen notes entre elles. Tot i això, la distància entre B i A és tot un pas. Només heu de baixar 1 pas sencer i 1 pas, que acabeu de fer, de manera que la vostra clau menor relativa és la menor.
- Si ho trobeu difícil, mireu l’escala principal. La sisena nota de l’escala major és la relativa menor. Per continuar el mateix exemple, una escala de Do major és C D E F G A B C. La sisena nota és A, de manera que el relatiu menor de Do major és la menor.
Consell:
Les escales majors i menors utilitzen la mateixa signatura de tecla, però una cançó en una tonalitat major sona molt diferent d’una cançó en una tonalitat menor. Les cançons en clau important solen sonar brillants i alegres.
Part 2 de 2: Jugant a l’escala
Pas 1. Identifiqueu passos sencers i mitjans per entendre els patrons de passos d’escala
Si no coneixeu la teoria musical i llegiu partitures, és possible que no estigueu familiaritzat amb els passos sencers i mitjans. Però no us preocupeu, el concepte és relativament senzill. Un "pas" és un interval, que és la distància entre 2 notes. Un mig pas és la distància més petita i es produeix entre 2 notes que no tenen cap altra nota entre elles. Un pas complet es troba a 2 passos de la nota original.
- Els passos sencers i mitjans són més fàcils de visualitzar si es pensa en un teclat de piano. Per a les tecles blanques que tenen tecles negres entre elles, les tecles negres són mig pas i les tecles blanques són passos sencers. L’espai entre dues tecles blanques que tenen una tecla negra és un pas complet.
- Hi ha dues tecles blanques en un teclat de piano que no tenen una tecla negra entre elles: B i C. Com que no hi ha cap tecla negra, aquestes 2 notes estan separades només a mig pas.
Pas 2. Utilitzeu el patró de pas principal per crear una escala major a partir de la signatura clau
Comenceu la vostra escala major a partir de la nota que dóna nom a la clau. A partir d’aquí, toqueu cap amunt o cap avall seguint el patró de W W H W W W H (on "W" és un pas sencer i "H" és un pas mitjà).
- Per exemple, l’escala de la clau de Do bemoll major és Do bemoll, Re bemoll, Mi bemoll, Fa bemoll, Sol bemoll, La bemoll bemoll i Do bemoll. Segueix el mateix patró que l’escala de Do major, excepte que comenceu en Do bemoll en lloc de en C.
- Una escala que es mou de la nota més alta a la nota més baixa és una escala descendent. Si es passa de la nota més baixa a la nota més alta, tocarà una escala ascendent.
Pas 3. Ajusteu el patró d’escala major per crear l’escala menor relativa
Qualsevol escala menor també implica passos sencers i mitjans, però sembla una mica diferent del patró d’escala major. L'escala relativa relativa segueix un patró de pas de W H W W H W W W.
- No heu de memoritzar un patró de pas nou si ja coneixeu el patró de pas principal. Recordeu que podeu trobar l’escala menor relativa mirant la sisena nota de l’escala major. Per fer el patró d’escala menor, només cal que comenceu pel 6è pas i seguiu el patró del pas major des d’aquí.
- Atès que la sisena nota de l'escala major en si bemoll és la bemoll en si, es dedueix que la bemoll menor és l'escala menor relativa de la bemoll major. Totes les notes de l’escala són les mateixes, tret que comenceu i finalitzeu amb la Mi bemoll. Així, doncs, l’escala de Mi bemoll menor és Mi bemoll, Si bemoll, Do bemoll, Re bemoll, Fa bemoll, Sol bemoll i La bemoll.
Consell:
L’última nota de l’escala no forma part tècnicament de l’escala, sinó que simplement torna a la nota arrel. Quan toqueu l’escala relativa menor, no toqueu aquesta nota dues vegades.
