El romaní pot fer una gran addició a qualsevol jardí d'herbes, però requereix una mica de poda per créixer correctament i tenir el millor aspecte. Cada any, a principis de primavera, retalleu de 5 a 7,6 cm (2–3 polzades) de les tiges llargues i cobertes de fulles de la part més externa de la planta. Traieu les fustes mortes i les branques creuades per reduir la mida dels arbustos coberts, tenint cura de no reduir més d’un terç del creixement global de la planta alhora. No oblideu desar els retalls de romaní frescos quan hàgiu acabat!
Passos
Part 1 de 3: Poda de plantes més petites
Pas 1. Podar el romaní a la primavera o principis d’estiu
El millor moment per podar el romaní és entre març i juny, quan el clima càlid i el sol abundant ajudaran a produir un fullatge nou i saludable. Tanmateix, també podeu començar ja a les darreres setmanes de l’hivern o mantenir-vos en espera fins que les coses comencin a refrescar-se a la tardor.
- Una bona regla general és programar el darrer retall de la temporada com a màxim 4-6 setmanes abans de les primeres gelades previstes. Això donarà al nou creixement l’oportunitat d’endurir-se abans que la temperatura exterior caigui.
- Acostuma a podar el romaní cada any a la mateixa època. Una atenció regular li permetrà florir.
Pas 2. Utilitzeu un parell de cisalles tallants
Si cal, adquireu un joc de cisalles nou o afineu un parell més vell i usat abans de començar. Com més afilades siguin les fulles, més net serà el tall i, com a resultat, les branques tornaran a créixer.
- Les podadores de bypass, que presenten fulles superposades que es passen les unes sobre les altres quan es tanquen, tendeixen a fer talls més nets que les cisalles tradicionals de tisora.
- Els talls irregulars creats per les fulles apagades podrien deixar el romaní vulnerable a les plagues o malalties infeccioses.
Pas 3. Traieu les flors mortes o esvaïdes
Per podar plantes grans, comenceu per retallar les flors gastades o traure-les suaument amb la mà. Centreu-vos en les flors que presenten signes de danys o que comencen a perdre el color. Deixeu intactes les flors saludables.
- Els arbusts de romaní madurs ofereixen delicades flors de color blau, rosa, porpra o blanc que els confereixen un valor estètic i culinari.
- Les flors de romaní són realment comestibles, així que penseu a guardar algunes de les flors que semblen estar en millor forma.
Pas 4. Eliminar els brots danyats o malalts
Tallar les tiges que han estat matades per les gelades fins al seu primer conjunt de fulles verdes. Feu el mateix per a les branques baixes que presenten signes d’infecció per fongs, com el fullatge caigut o descolorit. Si tota la branca o la tija sembla estar afectada, normalment és millor desfer-se de tot per evitar que la condició es propagui.
Estendre 2,5-5,1 cm de sorra o grava de pèsols sobre la base de la planta de romaní pot ajudar a prevenir malalties fúngiques ajudant el sòl en creixement a assecar-se més ràpidament
Pas 5. Retalleu 5,1-7,6 cm de 2–3 polzades de les tiges més externes
Utilitzeu un parell de cisalles de podar afilades per retallar les tiges amb un angle lleuger. Netejar els brots més desenvolupats estimula un nou creixement; de vegades, fins i tot una sola tija pot ramificar-se en 2 tiges separades quan torni a créixer.
- Eviteu tallar per sota de les fulles inferiors. Eliminar massa vegetació pot perjudicar el fullatge sense voler i fer que la planta només creixi branques llenyoses i nues.
- El romaní criat en contenidors que creixi a l'interior s'ha de podar de la mateixa manera.
Pas 6. Forma el romaní com vulguis
Mantingueu la profunditat i l’angle de cada tall uniformes per donar a la planta un aspecte net i ben cuidat. Però intenteu evitar que sembli massa uniforme. El romaní és naturalment arbustiu, per tant, està bé que sigui una mica més espès en alguns punts.
També podeu centrar-vos en una part de la planta per obtenir una poda més pràctica. Si el vostre arbust de romaní està avançant una planta propera o s’estén cap a una passarel·la, per exemple, tallar aquestes seccions ajudarà a obrir les coses i a crear espai
Part 2 de 3: Retallar arbusts grans i llenyosos
Pas 1. Utilitzeu un parell de loppers per retallar branques més gruixudes
Tot i que les cisalles de poda habituals solen ser suficients per treure’s un parell de centímetres de la part superior, necessitareu una eina resistent per afrontar les seccions més llenyoses més properes a la base de la planta. Els botons de màniga llarga ofereixen un millor palanquejament i són útils per tallar les branques sense manipular-les i pertorbar un nou creixement saludable.
- Quan podeu amb tacs, assegureu-vos de tirar-vos un parell de guants de jardineria resistents per protegir les mans de la fusta rugosa i de les fulles espinoses de l’interior de la planta.
- Fins i tot pot ser necessari equipar-se amb una petita serra de poda de mà per passar a través de les branques dures del fons d’arbustos especialment grans.
Pas 2. Retalleu les plantes cobertes a un terç de la seva mida total
La forma més senzilla de fer-ho és esquivar les branques que trobeu mortes o que ja no produeixen fullatge. Si voleu mantenir el romaní a la mateixa alçada, també podeu tallar cada tercera branca per aprimar-la sense reduir-ne les dimensions generals.
- Reduir el romaní en més d’un terç podria matar-lo deixant només un creixement no productiu.
- La pràctica d'eliminar una quantitat important de fullatge de les plantes llenyoses es coneix com a "poda de rejoveniment" i pot ser útil per estalviar plantes que fracassen a causa de malalties o exposició a un clima sever.
Pas 3. Retocar les plantes que heu aprimat després de 6-8 setmanes
Espereu a que el primer conjunt de branques comenci a créixer i, a continuació, retalleu un terç de les restes restants. Si cal, podeu repetir aquest procés de nou després de 6-8 setmanes més. En fer una poda més intensa per fases, podeu estar segur que no us enlaireu massa alhora.
- Seguiu tallant cada següent conjunt de branques fins que les seccions anteriors tornin a la seva mida original. En cas contrari, el romaní acabarà sent més petit del que era abans de començar.
- Aquest pas només serà necessari si heu escollit treure cada tercera branca d'una planta de romaní a l'aire lliure per preservar-ne la mida.
Pas 4. Ordeneu les branques creuades
Inspeccioneu l'interior de la planta per si hi ha arbres llenyosos que estan entrellaçats o creixen en direccions oposades. Quan les trobeu, elimineu 1 de les 2 branques. Això evitarà que les branques més grans competeixin per l’espai o potencialment s’ofeguen mútuament.
L’obertura de l’interior de la planta també millora el flux d’aire, cosa que fa que les malalties per fongs tinguin menys probabilitats de desenvolupar-se
Part 3 de 3: aprofitar bé els retalls de romaní
Pas 1. Replantar els retalls per fer créixer noves plantes
En lloc de llençar els bons trossos verds que queden de la poda, floteu-los en una tassa d’aigua dolça fins que comencin a brotar arrels. A continuació, poseu-los en un petit recipient ple de molsa de torba a parts iguals i perlita. Transferiu les plantes a un recipient més gran o traslladeu-les al jardí quan les arrels siguin massa grans per al contenidor original.
- Un sòl comercial en equilibri que conté esmenes orgàniques també pot afavorir l’arrelament de les noves plantes de romaní.
- Propagant els retalls de romaní, podeu multiplicar el nombre de plantes sanes i productives de la vostra llar o jardí sense cap cost.
Pas 2. Afegiu fulles de romaní fresc als vostres plats preferits
Per descomptat, l’ús més comú per al romaní és com a condiment. Tireu unes branques senceres en una salsa rica o adob, o escampeu les fulles directament sobre carns, verdures i productes de forn per obtenir un toc extra de sabor aromàtic. També podeu assecar les fulles no utilitzades per conservar-les per al seu ús futur.
- Emmagatzemeu les herbes tallades recentment en un recipient hermètic i guardeu-les en un lloc fresc i fosc.
- Les notes pinyoses i atrevides del romaní fresc acostumen a anar millor amb les ofres salades.
Pas 3. Utilitzeu el romaní com a ambientador natural
Poseu a foc lent 3-4 branques de romaní amb 1-2 llimones a rodanxes en una cassola petita d’aigua a foc mig-baix. A mesura que s’escalfa la barreja, la calor desbloquejarà l’essència de cada component individual per omplir la vostra llar d’un aroma fresc i terrós.
- Per una mica més, incorporeu-hi 1-2 mongetes de vainilla senceres o ½ culleradeta d’extracte de vainilla.
- Una sola cassola de popurri de romaní guisat pot mantenir l’aire de la vostra llar amb una olor agradable fins a 2 dies.
Consells
- El romaní és molt resistent i de poc manteniment, de manera que no hauríeu de tenir problemes amb una poda extensa ni retallar les plantes més d’una o dues vegades a l’any.
- Proveu d’escampar retalls de romaní fresc sobre les briquetes a la brasa. El fum blanc picant infondrà els ingredients que esteu preparant amb un sabor agut i floral.
